L'ermita del Sargar es troba a Herbers, a la falda de la Tramuja, en una vall encaixonada entre muntanyes i regada pel barranc del Sargar. L'ermita es va construir a finals del segle XIII o principis del XIV, poc després d'haver estat expedida la carta pobla d'Herbers per Blasco de Alagón el 1232. La tradició diu que un pastor es va trobar l'imatge de la Mare de Déu a una cova envoltada de sargueres, al costat d'una font i que els habitants d'Herbers van portar l'imatge al poble, però durant la nit va desaparèixer i la van tornar a trobar al mateix lloc on s'havia aparegut, per això van decidir construir una petita capella on col·locar l'imatge per venerar-la. Al llarg dels segles es va construir l'actual ermita i els edificis que l'envolten i que es poden veure avui dia: la sacristia, la casa de l'ermità, un pati interior amb una font, les sales de la cofradía, el campanar i els corrals. L'ermita té 20 metres de llargaria, per 9 d'amplaria i 6 d'alçaria. Les pintures que es poden admirar són obra del pintor morellà Juan Francisco Cruella de Morella, fetes l'any 1836 i restaurades a principis del segle XX i l'any 1977. Són espectaculars les pintures: A la part de davant hi ha representades les heroïnes de l'Antic Testament (Maria d'Aaron, Rebeca, Rutció, l'Anunciació, la Visitació i la processor de la Mare de Déu a Herbers. Al centre de l'ermita hi ha representats els 4 evangelistes (Mateu, Lluc, Joan i Marc) i els Pares de l'Església Sant Agustí, Sant Gregori el Gran, Sant Isidor i Sant Bonaventura. Al darrera, hi ha 4 escenes de la Bíblia (el sacrifici d'Abraham, el somni en forma d'escala de Jacob , la "zarza ardiente" de Moisés i l'arca de Noé), Gedeón. David, Issaies i Josué. També es poden admirar els ex-votos dels devots de la Mare de Déu Es fan dos rogatives a l'ermita del Sargar: el 25 d'abril, festa de sant Marc i el 25 d'agost, segon dia de les festes patronals en honar al patró Sant Bertomeu, dedicat a la Mare de Déu del Sargar. És tradicional el cant dels gojos al final de la missa. Herbers
Olocau del Rey A pesar de que los vestigios más antiguos del castillo ofrecen una superposición de poblamientos, iniciados en la Edad de Bronce, es durante la dominación musulmana cuando se comienza a tener noticia escrita de esta importante plaza medieval. Menéndez Pidal documenta el señorío del Cid sobre Olocau a finales del siglo XI. En agosto de 1180 Alfonso II concede el castillo a la Orden de San Juan, defendido a partir de estos momentos desde poblaciones bajo-aragonesas, pues aún tardaría cincuenta años en pasar Morella a manos cristianas. En 1264 pasaría a ser patrimonio real, al ser intercambiada por Vilafamés a la Orden de San Juan. El 22 de abril del 1271 el infante Don Pedro otorgó carta puebla en favor de Domènec de Seta, Arnau Çavit y otros más. http://es.wikipedia.org/wiki/Olocau_del_Rey
Herbers està situat a la comarca dels Ports, al nord de la privíncia de Castelló i a prop (6 Km.) de Pena-roja a la comarca del Matarranya (Terol) d'on es reben molt serveis com els del metge, del capellà i altres; tant per proximitat geogràfica, com per les relacions econòmiques i culturals, perquè la sortida natural del poble és pel Matarranya. També compartim la mateixa llengua que rep noms diferents a cada costat de la frontera autonòmica (català, valencià, "chapurreao")
Castillo de Todolella. (Siglo XIV). En lo más alto de la población destaca por su grandeza un palacio-castillo de planta cuadrangular y buen estilo, fue sin duda alguna la residencia de sus primeros señores feudales.
Cinctorres Iglesia Parroquial de San Pedro Apóstol (siglo XVIII). De estilo neoclásico. Consta de tres naves, un espacio crucero y dos torres gemelas que siguen el orden arquitectónico de la fachada. Se empezó a construir el 1 de agosto de 1763 siendo los maestros de obras José Dolz y José Ayora después de 19 años de trabajos, terminó bendiciéndose e inagurándola el 28 de Septiembre de 1782. En su interior se hallan frescos de Oliet y Cruella, también, como piezas de ofebrería, cruces góticas de plata de los Santalínea, punzón de Morella del siglo XV, un Cáliz del año 1597, un lienzo del año 1630 y el Lignum Crucis del año 1664. También guarda ricos ornamentos litúrgicos y dos rosarios de oro traídos desde Manila por el fraile cinctorrano José de la Torre, en el año 1754 http://es.wikipedia.org/wiki/Cinctorres