Montse Boada

Jo sóc d'origen valencià, però crescuda a Barcelona.
Tinc els pares i molta família i amics a València, tanta com a Barcelona.
Crec, que sobre tot manca molt de RESPECTE, a mi tant se me'n dona el nom que li posem a la llengua, però és la mateixa.
Això no ha de ser denigrant per ningú, però va molestar molt a l'Espanya de Franco i va fer tot el possibles perque els valencians es sentissin diferent als catalans i si podia ser...odiar-los i tot.
Van néixer els blavers com a valencianistes + anticatalanistes, per dividir als territoris amb la mateixa parla, diferent a la castellana..."divide i vencerás"; els blavers, però, tenen connotacions negatives per les formes que han fet servir, és per aixó, que un grup d'ells, d'alt nivell cultural, doctorats d'Universitat funden la tercera via u altres col.lectius.
Ells parlen del valencià com a llengua diferenciada del català.
Bé, (("Quan el mal ve d'Espanya..."(Toni Gisbert)), és una llàstima pq s'estan sortint amb la seva (els espanyolistes), aquí a Barcelona la llengua va perdent força, malgrat el que diguin, a tot arreu es parla en castellà i els nostres fills, parlen un híbrit de les dues llengües... una moda!.
A València, pareix que la cosa tampoc funciona, i a voltes no es respecten els localismes o variacions, etc. no anen bé!.
Un amic meu valencià, s'esforça en parlar un valencià tant arcaic... tot per diferenciar-se, fa servir paraules com xogro, per a sogre, que és clarament mozàrab, i molts mots més, que no sento en valencians de carrer.
Jo el respecto, però no puc entendre-ho, portem molt de temps parlant del tema...de la història, de política, de filologia mozàrab i no hi ha volta de fulla... "que el valencià és una llengua diferent del català"...val!...deixa-ho córrer... l'estimo igual o el vullc, com vulgueu, és un gran home, un gran valencià.

tens toto la rao