recordem que català i valencià són la mateixa llengua, i que hem de defensar la nostra llengua com una unitat, per defensar així també la nostra cultura i el nostre país...
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!||*||


sempre endavant!

LLENGUA VALENCIANA SI

Estudi sobre el valencià realisat per Llengua Valenciana Si en lo qual es pot vore de forma clara i documental que el valencià es del tot impossible que siga un dialecte del català, al igual que tampoc pogue ser lo Rei En Jaime I qui portara el català a Valencia. Aixina mateix pot vore?s com per part d?entitats com l?A.V.Ll. se maneja l?historia a conveniencia.

ESTUDI SOBRE EL VALENCIÀ


Des de que'l valencià, lo balear, lo català, i unes atres dialectes del llati vulgar feren la seua aparicio, estos han anat evolucionant, prenent cadascu un cami diferent, depenent dels territoris a on es parlaba. En cada territori la gent, (que es qui fa la llengua, i no lo poder politic), fon donant a cada dialecte uns girs, unes expressions, unes formes de pronunciacio, una forma de vocalisar els sons, unes paraules... que foren fent que cada llenguage cobrara vida propia i fora evolucionant en relacio al seu territori.

En cada lloc, l?idioma adoptà un assentament i un arraïl que en lo temps arribà a constituir la base de l?idioma parlat, sentint-se els habitants d?eixos territoris completament identificats en els seus diferents formes de parlar, encara que clar està, que al provindre tots ells de la mateixa mare, casi per imperiosa necessitat, deuen de pareixer-se, usar iguals arraïls per a les paraules, coincidir en alguns modismes, i inclos la forma d?expressar eixes paraules i la seua accentuacio fonetica deuen de pareixer-se. Encara que aixina, l?evolucio que en cada territori prengueren els diferents dialectes, arribaren a nomenar-se segons lo nom de cada territori, aixina, lo que se desenrollà en l?antic Regne de Valencia se nomenà valencià, lo que se desenrrollà en les Illes Balears, (antic Regne de Mallorca) se nomena en l?actualitat, Balear, i lo que se desenrrollà en els comtats catalans se nomena català.

Tambe tenim que tindre present que sempre en els territoris fronteres es freqüent un intercanvi cultural, i la llengua tambe te el seu intercanvi, podent passar paraules, girs o modismes d?una a un atra llengua indistintament, sense que esta situacio altere lo valor intrinsec de cada llengua.

Tot aço seria l?evolucio normal d?una llengua, pero arriba un moment en que l?evolucio
popular i normal, queda relegada ad un segon pla, aço ocorre quan lo poder politic fa la seua aparicio, i tant lo valencià, com lo balear, com lo català tenen dates en la seua historia que han cavniat el seu curs de normal evolucio. Mos centrarem en lo valencià i lo català, encara que mes de prop en lo valencià.

En un principi, abans de l?aparicio de la politica i els nacionalismes exacerbats, ni lo valencià ni lo català s?accentuaben; com eixemple d?aço podem ficar en valencià a Sor Isabel de Villena, (1430 - 1490) en la seua obra, ?Vita Christi? (Image 01), fixar-se en la paraula, 'concepcio', i en català podem ficar com eixemple, la ?Constitucio Catalana de 1520? (Image 02), fixar-se en la paraula 'approbacio'.

Arrivem a l?any 1906, en lo qual se celebrà lo primer congres de llengua catalana, a pesar d?ell, seguixen sense tindre clar l?utilisacio dels grups, ig, tj, ix, i, yx. Molts del seus verps els conjugaben de formes diferents sense ninguna unitat en la forma de fer-ho, entre atres eixemples.

En 1907 Prat de la Riba funda l?Institut d?Estudis Catalans. En 1913 Pompeu i Fabra pasa a formar part d?ell, i se publica l?Ortografia Catalana, la qual es en part obra de Pompeu i Fabra, esta es adoptada com la gramatica oficial de l'Institut d?Estudis Catalans. Pero en la mateixa no se refleixa la realitat del català de l?epoca, sino simplement arreplega la forma de parlar de la ciutat de Barcelona, lo que es denomina, barceloni.

Les normes ortografiques, com pasa moltes vegades, foren inventades, sense mes, aixina, per eixample, se suprimixen les, h, de mitan i final de les paraules, se sustituixen les, y, per, i, se suprimi l?us dels grups tg, i, tj al final de les paraules, se inclogue la preposicio, amb, s?adoptaren les , l, germinades ( l.l ), per a sustituir a casi totes les elles, i aixina donar-li una grafia ad eixa deformacio de la parla catalana en respecte a la elle, se reemplaçen en tots els sufixos, -isar, la, s, per els grups consonantics, tz, per ficar alguns eixemples. Per ad ilustrar lo dit vullc ficar un faximil de ?Histories e Conquestas de Catalunya? , de Pere Tomic, (Image 03), editat en Barcelona lo 4 de juliol de 1495. On s?usa la preposicio, en, en lloc de, amb. Tambe es pot vore la paraula, 'raho', en haig intercalada. Tambe es pot vore en esta pagina la conjuncio, y, en lloc de, i. I en esta atra fulla, tambe de ?Histories e Conquestas de Catalunya? (Image 04),, tenim lo verp apellar, 'llamar', en elle i no en ele germinada, ( l.l ), com s?escriu ara.

Els catalans de l?epoca no acceptaren dites normes, per no ajustar-se a la parla real dels pobles de Catalunya, sino a soles a la parla de Barcelona, pero eixa gramatica, fon recolzada pels poders politics del moment i a pesar de les esforços del poble acabà per impondre?s i instituir-se, al igual que en la Comunitat Valenciana estan fent ara els poders politics en lo vocabulari i ortografia catalana, la qual esta sustituint de forma paulatina a l'autentic i volgut valencià.

L?unica diferencia entre abdas situacions es que els catalans, se lo feren tot ells, normes, equivocacio, imposicio, adopcio, resignacio... pero en la Comunitat Valenciana, no son els valencians, sino els catalans, catalanistes i pancatalanistes, els que estan imponent lo català.

Despres d?eixa data, en que lo curs normal de l?evolucio de la llengua catalana es veu trancat, passà a ser, no el català modern que ara glorifiquen, sino el català impost per llei.

Entre tant lo dia 20 de giner de 1915, la Diputacio de Valencia, junt a l?Ajuntament de Valencia creen la Real Academia de Cultura Valenciana, entitat que en un principi velà per l?integritat del valencià.

En Valencia se decidix regular lo valencià. Vullc reflexar esta intencio de regulacio en les paraules de Manuel Sanchis Guarner, lo qual reconeix en, l?Enciclopedia de la Regio Valenciana que, "En una reunio celebrada en Castello de la Plana, lo 21 de decembre de 1932, els representants de les entitats i publicacions valencianistes, animades per un plausible esperit de concordia, acceptaren unes normes ortografiques que son una adaptacio de les de l?Institut d?Estudis Catalans". Estes declaracions son dignes de tindre en conte, puix Guarner fon u dels firmants de les Bases de Castello i es conscient de que son una copia de les normes catalanes editats en 1913. ( * ).

Des del mateix moment de la firma d?eixes bases, se començaren ad usar les eles germinades, els grups consonantics com lo, tz, la conjuncio, i, s?accentuà, s?usà lo terme, amb, entre unes atres especificacions copiades del català. Lo Rat Penat, entitat valenciana i valencianista, en l?ultima fulla de les bases se queixà de no haver segut convidada a la redaccio d?eixes bases, pero les admete degut al seu caracter transaccional. (Darrer fulla de la redaccio de les bases).

De totes les persones que firmaren dites bases, a soles una, el Pare Lluïs Fullana i Mira, era filolec, els demes tenien professions molt diverses. El pare Lluïs Fullana i Mira se ?arrependi? d?haver fet tal atrocitat en la llengua valenciana, i a l?any següent, en 1933, reedità de nou les normes, les quals no se pareixien en absolut a les firmades en 1932 en Castello. De les normes reeditades per el Pare Fullana, desaparegueren totes las atrocitats copiades del català. Estes normes del Pare Fullana, mai foren presses en conte.

Desije anotar en este punt que, des de 1878, Lo Rat Penat ya tenia recollida una ortografia unificada valenciana, i posteriorment en 1915 La Real Academia de Cultura Valenciana (R.A.C.V.). Estes dates son molt anteriors a la firma de les Bases de Castello, pero no foren presses en conte eixes ortografies, preferint copiar la catalana. Com ilustracio ad este paragraf vullc ficar la primera fulla de, ?Apuntes para una Gramática Valenciana Popular, per José Nebot i Perez, 1894? (Image 10), i ?Gramatica Valenciana, per Bernat Ortín Benedito, 1918? (Image 11). Aço demostra que abans de que Pompeu i Fabra publicara en 1898 ?Contribució a la gramàtica de la llengua catalana? i l?Institud d?Estudis Catalans publicara la seua gramatica en 1913, en Valencia ya havia una ortografia valenciana, la de Josep Nebot i Perez de 1894. Sent aixina es del tot impossible que'l valencià siga un dialecte del català.

En 1979, la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana, elaborà un nou sistema ortografic del valencià. Esta nova Ortografia tingue una acceptacio sense igual i una adhesio unanim d'intelectuals i institucions. En l?acte celebrat lo 7 de març de 1983 en lo Monasteri d?El Puig, foren oficialiçades i adoptades per la Comisio Mixta de Bilingüisme i publicades per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d?Educacio del Consell Valencià. D?estes normes del Puig vullc ficar dos pagines de les mateixes, en la primera, (Image 05), es pot llegir que, 'La ele germinada (escrita l.l) ha desaparegut de la fonetica actual i per tant del sistema ortografic". En la (Image 06), es pot llegir, "En termes generals s?ha eliminat la accentuacio grafica, pensant en la poca utilitat que en realitat tenia i en la carrega de complicacions que suponia a l?hora de deprendre a escriure i en lo moment de l?escritura."

Encara que a pesar de que les Normes d?El Puig, foren les primeres normes oficials del valencià, lo govern valencià decidi adoptar per ad us oficial des d'eixe mateix any 1983 lo basat en, les Bases de Castello, les uniques bases, que estan copiades de les normes catalanes.

Durant lo mandat de So Eduart Zaplana se constituix lo 23 de juliol de 2001 l?Academia Valenciana de la Llengua, (A.V.LL.), suplantant i usurpant les funcions que fins eixe moment eren competencia de la R.A.C.V., deixant ad esta ultima sense cabuda de decisio sobre cap aspecte del valencià. L?A.V.LL. aprova declarar oficials els criteris llingüistics utilisats per la Conselleria d?Educacio des de 1983. O siga aprova usar les Bases de Castello, relegant a res a les normes d?El Puig. Com colofo, la llei de creacio de l?AV.LL. (7/1998 de 16 de septembre), en el seu articul 5, diu,

"Les decisions de l?A.V.LL., en l'eixercici de les seues funcions, deuran ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels poders publics, pel restant d?Administracions Publiques, lo sistema educatiu, i els mijos de comunicacio, les entitats, els organismes i mampreses, de titularitat publica o que conten en financiacio publica."

En lo que qualsevol entitat publica o que reba fondos publics està obligada a escriure segons lo que dicta l?A.V.LL., segons les normes catalanes. Despres d?algu temps d?existencia, l?A.V.LL. volgue tornar-li a la R.A.C.V. algo del seu poder de decisio sobre'l valencià a canvi de que accentuara ortograficament les normes d?El Puig, acostant estes a les normes catalanes.

Lo poble reiteradament ha solicitat que'l govern valencià canvie la seua politica en respecte a la llengua, pero ha segut sempre desoit. Hem de tindre present que una llengua no la fan un grup de academics en una habitacio per a despres impondre-la per llei al poble, sino que la llengua la fa lo poble, que es qui la parla, l'afeg modismes i girs, paraules i formes d?expresio, i els academics son els encarregats de ratificar i alçar a llei lo que'l poble demanda. Pero fins ara no ha segut aixina.

L?A.V.LL. en lloc de lluitar per conseguir deslligar-mos del català i proclamar en tots els sentits, que'l valencià es l?idioma cooficial de la Comunitat Valenciana, com diu l?Estatut d?Autonomia de la Comunitat Valenciana, està mantenint contactes en l?Institut d?Estudis Catalans; en lloc d?obligar a les universitats a que començen a ensenyar filologia valenciana, de veritat, i retirar tot lo català dels seus entramats, apunta que a la llengua valenciana se le podria nomenar, valencià-català, en lloc de solicitar un millo de coses que le faria falta a la llengua valenciana per a que no sucumbixca front l?invasio catalana, està d?acort i aprova cada dia mes vocabulari netament català. Esta entitat mai ha reflexat el sentir del poble valencià.

En respecte al vocabulari, que es lo que totes les persones que parlen un idioma manejen a diari, com ya he dit, està usant i fomentant lo vocabulari català. Com eixemple dir que, l?A.V.LL. ha admes lo terme, 'este', pero no va ha llevar de l?us lo terme, 'aquest' (l?utilisat en català), perque aludix a que es un terme usat pels escritors classics valencians. Hi ha que ser serios.

Els escritors classics valencians tambe utilisaven la conjuncio, e, en lloc de, i.
Els escritors classics valencians NO usaren mai la ele germinada.
Els escritors classics valencians mai usaren accentuacio grafica.
Els escritors classics valencians ficaben una ralla sobre la, q, per ad escriure la paraula, que.
Els escritors classics valencians ficaben una ralla sobre les vocals quan anaven seguides d?una, n, per a NO ficar estes.
Els escritors classics valencians, utilisaven paraules com, 'perço', contraccio de 'per aço'.
Els escritors classics valencians usaven el terme, 'en' en lloc de, 'amb'.
Els escritors classics valencians, no, usaven lo grup consonantic, TZ, en lloc de, S, en els sufixos, -isar.

I multitut de caracteristiques mes, pero, tots estos eixemples que he posat, o be mai han segut usats pel català en lo qual no interesa ficar-los en lo valencià, o be son usats pel català i no interesa llevar-los.

Hi ha que usar les mateixes regles per a totes les coses, o s?usen d?escut els classics valencians per a tot, i aço incloiria l?eliminacio de la ele germinada, els accents, lo terme, amb, etcetera. O no s?usen els classics com escut per a res i se deixa que l?idioma vaja fluint i canviant segons marquen els temps i la parla popular.

En respecte al vocabulari, la R.A.C.V., en 1997, abans de que l?A.V.LL. fera la seua aparicio, edità dos diccionaris molt bons, u Valencià - Castellà, qui ISBN es pot vore en la (Image 08), i u de Castellà - Vaelcnià, qui ISBN tambe es pot vore en esta (Image 09).

Abans d?eixe diccionari, ya en l?any 1764, (com es pot vore tambe es molt mes abans que l?ortografia catalana de l?I.E.C.), lo notari valencià, Carles Ros, escrigue lo, ?Diccionario Valenciano Castellano?, del qui pots vore la seua pagina inicial, (Image 12), pero mes arrere d?aço, tenim que, Joan Esteve, Venecia 1489, publicà lo ?Liber Elegantiorum?, 'escrit en latina et valentiana lingua'. Lo ?Liber Elegantiorum? es lo primer diccionari d´una llengua romanica, i es tractaba de la llengua valenciana. Tot aço ve de nou a dir que es impossible que la llegua valenciana siga un dialecte de la catalana, puix en eixes mateixes dates, lo Sigle d?Or de les Lletres Valencianes estava en el seu auge, reconegut mundialment, aixina com la seua llengua, la Llengua Valenciana.

L?A.V.LL. te practicament lo cami fet per a confeccionar el seu diccionari, puix a soles te que afegir paraules com, ?fax?, i ya te tot lo treball fet, puix no es necessari impondre mes termes catalans. L?A.V.LL. vol traure al mercat lo diccionari, valencià-castellà, castellà-valencià, abans de l?ortografia, perque sap que lo vocabulari es lo que tots usem diariament, sense coneixer baix que normes parlem, pero si lo fem en vocabulari català, lo 99% de l?unificacio llingüistica està feta.

L?A.V.LL., a cada pas que dona, acosta mes lo valencià al català, eliminant totes les diferencies que troba entre elles al seu pas, apartant-se cada volta mes del nostre valencià i de lo que demanda lo poble, fins arribar al punt en lo qual no se diferenciaren en absolut lo valencià i lo català, i l?unitat llingüistica haura arribat al seu fi, a soles haura que escriure lo terme català en lloc de valencià en l?Estatut d?Autonomia, (com ya ocorreguera fa molts anys en les Illes Balears), i aixina usurpar-li a un poble totes les seues arraïls. Pero aço no es ni serà l?idioma valencià ni es ni serà, ser valencià, a soles els interesos politics hauran primat.

Sobre la catalanisacio de l?idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d?eixes tropes no foren mes d?un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despres se coneixque com Catalunya, i d?eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d?ells sorgira lo Sigle d?Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despres de la conquista de Mallorca tambe per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, "Llibre d?oracions del enteniment de Deu composts per l?iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana", (Image 07).

Eixemples com este hi ha a mils, on se posa de manifest que la llengua valenciana ha existit sempre, independentment de la llengua catalana. Que Jaime I no trague en ell ni impongue la llengua catalana. Que la llengua valenciana tingue una importancia sense precedents, i que a soles des de fa uns anys, des de que'l pancatalanisme, que per ficar una data podriem datar-ho en l?epoca de Pompeu i Fabra, feu la seua aparicio en escena, està sent relegada a res, pero no a causa de conflictes llingüistics, sino a causa d?oscurs interesos politics. D?aço podrien molt be parlar-mos les Illes Balears.

---

Joan Benet

Yo flipo.
¿Pero que cojones os creéis?
Valencia NUNCA será catalana.

¡Vixca Valencia!

Pues mira no estoy de acuerdo. Ni un poco

Una merada per els polacos de cataluña, amun VALECIA

sisi, visca el catala, en aixo estic dacord, pero no per aquest motiu s'ha de desprestigiar espanya, que al cap i a la fi es el pais on vivim.

PERO DE QUE VAS GILIPOYAS DE MIERDA!!!

EL VALENCIÀ ES UNA LLENGUA BONICA DE PARLAR, EN CANVI EL CATALÀ DONA ANGUSTIA, PAREIX QUE ALS CATALANS SE LES QUEDA LA BABA EN LA BOCA, DE VERITAT NO ANTENC PERQUE TANT DE INTERES QUAN ALGO NO ES AIXINA, PER MES QUE EL DIGAN Y CONTRADIGAN NUNCA SERÀ AIXINA!!

ADEU I DALT ELS COLLONS DELS VALENCIANS, TOTS A LA MANIFESTACIÓ DEL DIA 27.

PUTA CATALUNYA, PUTA CATALANS!!!

mira tu eres un incult que no saps res del que dius.Primer apren a escruire i a parlar CATALA, i despres vIne i em dius en quina llegua parlava Jaume primer, i per cert blaberet tu si que dones angustia , si vas al palau del marques de dos aigues mira els color de la senyera que porta Jaume primer en la pintura a vore si porta blau per algun puesto.
les coses son com son.

INDEPENDENCIA

Ací la única puta que n´hi ha ets tu. Jo com a valencià et dic que Visquen els paisos catalans. ala, veste´n a la merda.